Si mirem cap enrere, l’any 2013 va ser un any clau en la indústria aeronàutica tant a nivell europeu com a nivell nacional. Espanya va ocupar el 4t lloc en el rànquing europeu per facturació d’aquest sector, el vuitè a nivell mundial i el cinquè en el segment espacial.
En l’ actualitat, el sector té com a repte la capacitació tecnològica i l’ accés a noves fonts de finançament. En aquest punt, els empresaris del sector recalquen la necessitat de comptar amb majors suports institucionals per desenvolupar les noves tecnologies que s’utilitzaran per fabricar la pròxima generació d’avions.
Un altre desafiament important que ha de sortejar aquesta indústria és la tendència creixent dels fabricants d’avions de convertir-se en mers integradors. Aquest fet suposa que els tiers-1 adquiriran més responsabilitat en el disseny i desenvolupament dels seus paquets de treball, canviant la cadena de subministrament que coneixem avui dia.
Durant aquests anys difícils, el sector aeronàutic ha mostrat gran resistència als cicles de crisi econòmica gràcies als llargs períodes de desenvolupament, producció i suport al producte.
A dia d’avui, l’objectiu és que la indústria auxiliar que acompanya la tractora s’acobla a aquesta dinàmica. Els Tier 1 han passat a ser socis que ja no es limiten a fabricar sinó que també gestionen i cobreixen la totalitat dels processos de fabricació.
Finalment, la flexibilitat i lletjor davant el canvi seran fonamentals per donar resposta a les necessitats dels clients. Implementar una cultura d’alt rendiment i qualitat des del començament fins al final de tots els processos serà clau perquè la indústria aeronàutica continuï creixent en els propers anys.
Font informació i foto: Revista Flynews 2014